LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

Perquè s’ha d’acabar una relació on hi ha amor? Jo per mala sort visc amb aquesta pregunta dins del meu cap.
No entenc el perquè de què tot s’hagi d’acabar. Recordes moments on tu ho donaves tot per aquella persona, on et donava igual el que pugués arribar a pensar la gent. Tu no vols que això s’acabi, no vols que ell se’n vagi, tu vols sentir de la seva boca un, -sempre estarem junts-. Vols un principi que no tingui final i és que notes que sense ell no tens ganes de res, tanques els ulls, per no veure la realitat… Perquè no hi ha dia que no pensis en ell…

Mai he volgut sentir a prop meu una persona que no siguis tu, mai he volgut entrar a un altre cor que no fos el teu… Intento pintar-ho tot del teu color, intento entregar-te la meva vida, i si tinc por és només de perdre’t.
Encara que no tu creguis jo vull que només siguis tu el que m’estimi. Abans escoltava el teu cor i el sentia bategar amb força, i és que ara ja no escolto res… Vull sentir-te aquí… Però estàs lluny i cada cop ho estàs més… No saps la sensació que era estar a la meva habitació abraçada al coixí, plorant, fen-me preguntes on tu no em donaves cap resposta… Jo mai he pensat fallar-te en cap moment, ni deixar-te sol, però jo vull que siguis tu el que em diguis això…

Quan estàvem junts era tot tant perfecte… Semblava tot un somni fet realitat. I és que sempre vas ser tu i ningú més…T’ho vaig donar tot i més de mi.. i no puc parar de pensar perquè tot s’acaba? Diguem-ho tu, perquè fas que això s’acabi? Amb lo feliç que em vas arribar a fer… Em vas ensenyar a estimar, a valorar les persones.. Vull que em donguis respostes. De què serveix que jo plori si tu no saps ni el que és… Sincerament em costa creure que tot això sigui veritat, i és que jo sempre he estat al teu costat incondicionalment i tu ni ho has valorat. Tenia por de perdre’t de què em deixessis aquí sola, tu deies que no, però han canviat tant les coses… Diguem, que et faltava estan amb mi? Si tu gràcies a mi vas tornar a somriure…

Em deies que no podries viure sense mi.. i és que em vas jurar tantes coses que eren mentires.. Em fa ràbia que no funciones estimar-te i és que em sento tant poca cosa de creure’t… Em vas prometre un per sempre i em vas tornar a mentir… Si algun dia vols tornar, jo ja no t’estaré esperant.

I per més que vaig lluitar per lo nostre, no vaig aconseguir la teva felicitat i ho sento, només pretenia que fossis meu i que no volguessis altres petons. Saps que t’ho he donat tot i no seria capaç de fer-te mal… Em vas dir que tu erets diferent… Té donat tantes oportunitats durant tot un any…

Espero que algun dia et fiquis a la meva pell i arribis a sentir tot el dolor que m’has fet… I així et donaràs compte del que realment és estimar.

T’acabes adonant de què el físic no és el més important, que el que realment importa és l’interior de les persones.

Marta